1.
excusar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [disculpar] excusar. 2 [impedir] evitar, impedir. Excusar disturbios, evitar disturbis. 3 no caldre (o no caler), no tenir necessitat. Como vas a venir pronto, excuso escribirte, com que vindràs aviat, no cal que t'escrigui. 4 estalviar. Si me echas esta carta al correo, me excusas tener [...]
v tr 1 [disculpar] excusar. 2 [impedir] evitar, impedir. Excusar disturbios, evitar disturbis. 3 no caldre (o no caler), no tenir necessitat. Como vas a venir pronto, excuso escribirte, com que vindràs aviat, no cal que t'escrigui. 4 estalviar. Si me echas esta carta al correo, me excusas tener que salir de casa, si em tires aquesta carta al correu m'estalvies d'haver de sortir de casa. 5 [eximir] excusar. Excusadme de hacerlo, excuseu-me de fer-ho. 6 refusar, defugir. Excusar responsabilidades, refusar responsabilitats. v pron 7 excusar-se. No te preocupes que, si me acusan, ya sabré excusarme, no hi pateixis gens, que, si m'acusen, ja sabré excusar-me. |
2.
justificar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [hacer justo] justificar. 2 [excusar] justificar. 3 gràf justificar. v pron 4 justificar-se. No es necesario que te justifiques, no cal que et justifiquis. [...]
|
3.
esfuerzo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 esforç. Poner todo el esfuerzo, posar-hi tot l'esforç. 2 hacer alguien un esfuerzo por su parte fer algú un esforç per part seva.. 3 no ahorrar (o economizar, o excusar, o perdonar) esfuerzos no estalviar (o plànyer) esforços. [...]
|
4.
dispensar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [distribuir] distribuir, dispensar ant. 2 [de una obligación] dispensar. 3 dispensar, excusar, perdonar. Me dispensaréis, pero me tengo que ir, ja em dispensareu, però me n'he d'anar. Dispénseme que llegue tarde, dispenseu que arribi tard. 4 dispense usted dispenseu, dispensi. [...]
|
5.
perdonar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, els cent euros que em deus te'ls perdono. 5 [dispensar] perdonar, dispensar, excusar. Perdone que le interrumpa, perdoneu que us interrompi. 6 no perdonar no deixar passar, no desaprofitar. No perdonar un baile, no deixar passar un ball. No perdonar ocasión de molestarle, no desaprofitar cap ocasió de [...]
|